dilluns, 24 de gener del 2011
dijous, 13 de maig del 2010
dilluns, 12 d’abril del 2010
Fira tèxtil a Cal Rosal. Vista i exposició de Blanca Isern
La tècnica de promoció econòmica d´Olvan, Blanca Isern, explica la nova Fira del tèxtil a Cal Rosal:
Vista de la Fira:
Vista de la Fira:
dimarts, 2 de març del 2010
Catalunya es converteix en la primera comunitat que assumeix el traspàs de la Inspecció de Treball
- El conseller Joan Saura, i el vicepresident Manuel Chaves han signat avui el traspàs en la reunió de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat. Saura destaca la importància de l'acord "en un moment de crisi econòmica en que cal actuar sobre el mercat laboral i controlar el compliment de la normativa i els convenis"
- Saura i Chaves també anuncien l'obertura de 3 noves ponències entre les quals hi ha el servei de regionals de RENFE a Catalunya
El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i el ministre de Política Territorial, Manuel Chaves, han signat avui el traspàs de la Inspecció de Treball i Seguretat Social a la Generalitat. L’acord, signat en el marc de la Comissió Mixta de Transferències, converteix Catalunya en la primera comunitat autònoma que assumeix aquesta competència. El conseller Saura ha explicat que el traspàs es farà efectiu el proper dilluns 1 de març, té un cost efectiu d' 11,91 MEUR i comportarà el traspàs de 249 llocs de treball més 35 places en procés de selecció, a més de la cessió de 7.400m2 d'oficines. També ha destacat que l'acord, responent a la voluntat dels dos governs i a l'interès dels agents socials, inclou la creació d'un consorci que garantirà l'eficàcia del servei, evitarà duplicitats i facilitarà totes les gestions a través d'una oficina única d'atenció a la ciutadania.
El conseller Saura ha assegurat que "l'acord d'Inspecció de Treball, amb el de Rodalies, són els més importants signats fins ara” i ha recordat la seva transcendència "en un moment de crisi econòmica, quan és difícil fer una política de treball i lluitar contra l'economia submergida sense l'instrument de la inspecció". Saura ha admès la complexitat del traspàs i ha recordat altres transferències importants com el Clínic, permisos inicials de treball per a immigrants o gestió del litoral).
Saura també ha anunciat l'obertura de tres noves ponències: els serveis regionals de Renfe a Catalunya, "una demanda de la societat", la revisió en via administrativa de reclamacions en relació a tributs estatals cedits a la Generalitat i la intervenció i disciplina de les entitats de crèdit a Catalunya. El conseller ha lamentat que el PP s'hagi mostrat contrari al traspàs pel fet que el mateix partit l’hagi recorregut davant el Tribunal Constitucional.
En la seva intervenció, el ministre Chaves ha admès que el traspàs ha estat "complexe" per la pròpia funció i objectius de la Inspecció de Treball i ha recordat que fins ara s'han signat 12 traspassos amb Catalunya, amb Renfe Rodalies i Inspecció com els més importants. Chaves també ha assegurat que la sentència sobre l'EAC no pesa en absolut sobre la voluntat política de tancar acords per al desenvolupament de l'Estatut de Catalunya.
La Comissió Mixta de Transferències també ha acordat avui una ampliació de mitjans econòmics al servei de l'Administració de Justícia, que suposa 8.204.110,70 EUR (1.656.460,42 EUR com a cost efectiu, que s'integraran al finançament anual de la Generalitat, i 6.547.650,28 EUR com a lliurament per una sola vegada per a despeses corrents i inversions). L'acord permetrà finançar 20 nous òrgans judicials.
1.-Les funcions de la Inspecció traspassades a la Generalitat
A partir de l'entrada en vigor de l'acord, la Generalitat exercirà totes les funcions i els serveis en relació als funcionaris (inspectors de treball i subinspectors d'Ocupació i Seguretat Social) que passen a dependre orgànicament de la Generalitat. Així, intervindrà en els processos d'ingrés, selecció, formació, perfeccionament, especialització, provisió de llocs, entre d'altres.
La Generalitat de Catalunya exercirà la competència que li reconeix l'article 170.2 de l'Estatut d'Autonomia sobre el servei de la Inspecció de Treball constituïda pels òrgans, funcionaris/es i mitjans materials que contribueixen al compliment de les normes laborals que són competència de la Generalitat. Per tant, la Generalitat exercirà, entre altres, les següents funcions:
1.Vigilància i exigència del compliment de les normes legals, reglamentàries i el contingut normatiu dels convenis col·lectius en els àmbits de la prevenció de riscos laborals; l'ordenació del treball i les relacions sindicals; l'ocupació i les migracions (col·locació, formació ocupacional, agències de col·locació..)
2.Arbitratge, mediació i conciliació en vagues i conflictes laborals (sota acceptació o petició de les parts)
3.Assistència tècnica: informació, col·laboració i assistència tècnica a empreses, treballadors i altres administracions.
2.-El traspàs de personal i béns
L'acord de la Inspecció de Treball inclou el traspàs de 249 treballadors que dependran orgànicament i funcionalment de la Generalitat, per exercir en l'àmbit de competències de la Generalitat. En concret, es traspassaran un total de 95 llocs de treball d'inspectors de Treball i Seguretat Social, 55 de subinspectors d'Ocupació i Seguretat Social i 99 de funcionaris i personal laboral.
El traspàs garanteix l'ingrés únic als cossos en igualtat de condicions i la mobilitat geogràfica arreu del territori estatal. Alhora, la Generalitat participarà en la determinació dels aspectes generals sobre accés, proves de selecció i altres aspectes relacionats amb l'ingrés, i exercirà les facultats pròpies respecte del personal que depengui d'ella, com les relatives a formació, perfeccionament, especialització o provisió de places, entre d'altres. El coneixement del català serà valorat com a mèrit en els processos de selecció, i també està previst que les proves selectives siguin descentralitzades. A banda, la Generalitat comunicarà anualment la xifra de places d'inspectors i subinspectors que cal convocar per donar servei a Catalunya. En cas de places vacants, la pròpia Generalitat podrà convocar concurs intern de trasllat per cobrir-les.
Pel que fa a béns, la Generalitat compartirà els locals ocupats per Inspecció de Treball a Barcelona (4.800m2) i se subrogarà en els contractes de lloguer del locals d'Inspecció a Girona, Lleida i Tarragona (2.616m2).
3.-Creació del Consorci de la Inspecció de Treball i Seguretat Social:
L'acord signat avui preveu que abans de l'1 de maig es constituirà el Consorci de la Inspecció de Treball i Seguretat Social de Catalunya, format per l'Administració General de l'Estat i el Govern de la Generalitat i presidit per la consellera de Treball. El seu objectiu serà garantir la prestació coordinada del servei públic d'Inspecció de Treball, que ara dependrà orgànicament de la Generalitat, i el de la Inspecció de la Seguretat Social, que continua depenent del Govern de l'Estat.
El Consorci vetllarà per la cooperació entre les dues administracions i evitarà duplicitats amb la creació d'un servei comú d'informació i atenció a la ciutadania, presentació i recepció d'escrits, denúncies, peticions o altres documents relacionats amb l'exercici de la inspecció, en el que és una fórmula innovadora per a gestionar serveis d'aquestes característiques. A més, els inspectors de Treball i Seguretat Social i els subinspectors d'Ocupació i Seguretat Social podran actuar en matèries que són competència d'una Administració diferent a la seva dependència orgànica (en els termes que ambdues Administracions acordin). Per tant, si un inspector de depenent orgànicament de l'estat detecta una anomalia en qüestions de Prevenció de Riscos Laborals, per exemple, podrà aixecar acta, i viceversa. La posterior instrucció i resolució de la possible sanció correspondrà a l'administració competent en cada matèria.
El mateix consorci distribuirà i assignarà de forma coordinada les ordres de servei per realitzar actuacions per iniciativa pròpia, arran d'una denúncia, d'una petició d'actuació..etc i podrà acordar plans comuns d'actuació.
Ampliació de mitjans de Justícia
La Comissió Mixta de Transferències també ha acordat avui l'ampliació de mitjans econòmics al servei de l'Administració de Justícia, que suposa 1.656.460,42 EUR com a cost efectiu i 6.547.650,28 EUR com a lliurament per una sola vegada per a despeses corrents i inversions.
L'acord permetrà finançar 20 nous òrgans judicials:
-Jutjats de 1a Instància de Sabadell, Granollers, Mataró i Girona
-Jutjats de 1a Instància i Instrucció d'Arenys, Gavà, Rubí, Sant Boi de Llobregat, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú
-Jutjats Penals de Barcelona (26 i 27), Sabadell i Terrassa
-Jutjat de Vigilància Penitenciària de Barcelona
-Secció 22 de l'Audiència Provincial de Barcelona
-Jutjats de violència sobre les dones a Barcelona, Manresa i El Vendrell
-Jutjat Social de Tarragona
Comissió Mixta de Transferències
La Comissió Mixta de Transferències és l'òrgan encarregat d'elaborar i aprovar els acords de traspàs de serveis i mitjans de l'Administració de l'Estat a la Generalitat de Catalunya i d'inventariar els traspassos pendents. La part catalana de la Comissió està integrada per vocals dels diferents grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya i representants d'institucions civils del país.
Per part de l'Estat, han assistit a la reunió, entre altres, el secretari d'Estat de Cooperació Territorial; el delegat del Govern a Catalunya; el director general de Desenvolupament Autonòmic; el de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals, i un representant del ministeri de Treball.
FONT: GENCAT.CAT
Catalunya té 250 empreses d’alt creixement, les quals han augmentat les seves vendes un 174% entre 2004 i 2007
· El Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, mitjançant la Secretaria d’Indústria i Empresa, i amb la col·laboració del Centre d’Economia Industrial, ha publicat un estudi sobre les empreses d’alt creixement i les gaseles a Catalunya.
· Les 250 empreses han estat identificades, seguint la metodologia d’Eurostat i l’OCDE, entre les companyies catalanes de més de 10 treballadors i que pertanyen al que s’anomena nova indústria (indústria manufacturera i serveis a la producció). D’entre elles, n’hi ha 20 que no superen els 5 anys de vida i que s’anomenen gaseles.
· En conjunt, aquest tipus d’empreses van facturar 3.421 milions d’euros l’any 2007, i van duplicar les seves plantilles entre 2004 i 2007.
A Catalunya hi ha 250 empreses d’alt creixement, és a dir d’empreses que augmenten les seves vendes més d’un 20 per cent anual. La seva facturació, no obstant això, ha estat encara molt superior a aquest llindar, ja que, en conjunt, ha assolit un creixement del 174% entre 2004 i 2007. Aquesta és la conclusió principal de l’estudi Les empreses d’alt creixement i les gaseles a Catalunya, elaborat per l’Observatori de Prospectiva Industrial del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa amb la col·laboració del Centre d’Economia Industrial.
El secretari d’Indústria i Empresa, Antoni Soy, ha presentat avui l’estudi en un acte celebrat a la Casa Llotja de Mar de Barcelona, i al qual també hi han assistit: el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls; el director del CEI, Josep Maria Surís; el conseller delegat de Lipotec Group, Antonio Parente; el president de Telstar, Ton Capella; i els autors de l’estudi, Oriol Amat (Universitat Pompeu Fabra) i Joan Miquel Hernández, Jordi Fontrodona i Alexandrina Stoyanova (Observatori de Prospectiva Industrial). L’estudi forma part de la col·lecció Papers d’economia industrial, de l’Observatori de Prospectiva Industrial del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.
El secretari d’Indústria i Empresa, durant la presentació de l’estudi, ha destacat les característiques de les empreses d’alt creixement, de les quals n’ha volgut ressaltar “que són més innovadores que les altres i tenen més capacitat d’avançar-se i d’adaptar-se als canvis de l’entorn”. Soy ha afegit que “aquestes empreses creen més ocupació i es caracteritzen per ser més eficients”, motiu pel qual “són més productives i estan presents a totes les branques de l’activitat empresarial”. El secretari ha declarat que “són un model de bona pràctica per als emprenedors i que exerceixen un estímul positiu per a la política industrial”.
Per la seva banda, el director de l’Observatori de Prospectiva Industrial i un dels autors de l’estudi, Joan Miquel Hernandez, n’ha remarcat l’important potencial quant a productivitat, atès que en el cas de les empreses d’alt creixement, l’índex d’aquest indicador “presenta uns nivells superior del 50% respecte a les seves competidores” . Per aquest motiu, Hernandez ha considerat que “aquest tipus d’empreses estan en millor posició que les altres per sortir de la crisi”.
El catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra, i també autor de l’estudi, Oriol Amat, també ha considerat que les empreses d’alt creixement pivoten entorn a dos conceptes bàsics: “el de capitalització i el de la innovació, i justament les que aconsegueixen mantenir aquest dos conceptes més ben controlats són precisament les que tenen més possibilitats d’èxit i d’experimentar una evolució més positiva”
En el llibre s’identifiquen les 250 empreses que van augmentar les seves vendes com a mínim a un ritme del 20 % anual entre 2004 i 2007. Una vintena d’elles no superen els 5 anys d’edat i són les que la literatura econòmica anomena “empreses gasela”. S’han seleccionat, seguint una metodologia d’Eurostat i l’OCDE, entre les empreses catalanes de més de 10 treballadors, que dipositen els comptes al Registre Mercantil i que pertanyen al que s’anomena com nova indústria (indústria manufacturera i serveis a la producció).
En conjunt, les empreses d’alt creixement van facturar 3.421 milions d’euros el 2007 i el que més destaca d’elles és que:
- Van augmentar la seva facturació un 174% entre 2004 i 2007, una xifra espectacular si es considera que la nova indústria en el seu conjunt ho va fer en un 33%.
- Van duplicar les seves plantilles entre 2004 i 2007.
- La seva productivitat és un 48% superior a la del conjunt de les empreses de la nova indústria.
El 70% de les empreses d’alt creixement es dediquen als serveis a la producció (entre les quals destaquen les del sector TIC) i un 30% a la indústria manufacturera (especialment del metall i de l’alimentació), si bé l’estudi destaca que són presents a totes les branques d’activitat. En general, són empreses joves, no lligades a cap grup, de capital nacional, familiars i petites.
|
L’explicació del seu creixement tan elevat rau en una sèrie de factors entre els quals destaca la direcció estratègica, per la qual cosa la figura de l’empresari que pren les decisions d’inversió és clau. A més, són empreses molt innovadores, que aposten per la qualitat i la productivitat, potencien els recursos humans, adopten polítiques de promoció comercial i s’internacionalitzen (sobretot les industrials). Aquest model de negoci les fa ser molt competitives i, a més, gràcies a una gestió eficient dels actius i de les despeses d’explotació del personal, obtenen elevats beneficis i rendibilitat. La seva situació patrimonial i financera és equilibrada i fa que tinguin més probabilitats de poder superar entorns de crisi econòmica. El repte per als propers anys és augmentar el pes dels recursos propis i millorar la liquiditat.
Fa deu anys, pràcticament el mateix equip d’autors van fer un estudi similar, titulat Les empreses gasela a Catalunya, en el qual es van identificar 254 empreses que van augmentar les vendes a un ritme de com a mínim el 15% anual entre 1994 i 1997. A diferència de l’estudi actual, eren empreses manufactureres, amb una facturació mínima de 2,4 milions d’euros i amb uns requisits mínims de rendibilitat, per la qual cosa, els dos col·lectius no són estrictament comparables. No obstant això, els factors o palanques de competitivitat que utilitzaven aquelles gaseles eren pràcticament els mateixos que fan servir actualment les empreses d’alt creixement.
Una part de l’estudi presentat avui analitza com han evolucionat aquelles empreses gasela fins a l’actualitat i conclou que:
- Han sobreviscut en un percentatge alt (82%) però similar al del conjunt de la indústria,
- han crescut, entre 1997 i 2007, a una taxa (16%) semblant a la mitjana del sector industrial,
- però segueixen sent molt creadores d’ocupació (les seves plantilles han incrementat un 30% entre 1997 i 2007).
Els autors adverteixen que les empreses d’alt creixement i les gaseles no són les millors del país ni són infalibles. De fet, algunes han tingut el que s’anomena mort d’èxit, això és, un creixement dels deutes més gran que el dels actius, el qual, alhora, és més gran que el de les vendes, cosa que, al final, repercuteix en els beneficis. Això es contraposa al model financer de la majoria de les empreses d’alt creixement, en el qual les vendes creixen més que els actius, els quals augmenten més que l’endeutament, cosa que genera beneficis elevats.
Amb l’anàlisi de l’evolució de les gaseles antigues entre 1997 i 2007, l’estudi conclou que l’alt creixement de vendes és una etapa en la vida de les empreses, normalment lligada a l’habilitat de l’empresari per trobar un segment de mercat en expansió i que es recolza en una sèrie de palanques competitives. Així mateix, destaca que les empreses d’alt creixement i les gaseles són molt creadores d’ocupació, fins i tot quan abandonen els elevats increments de vendes.
FONT: GENCAT.CAT
dimarts, 23 de febrer del 2010
Creixen els usos TIC avançats per part de les empreses catalanes
Les pimes catalanes estan, en general, per sobre de la mitjana europea en equipament TIC
La darrera enquesta sobre l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a les empreses (TIC-Empreses 2008-2009) de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i de la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC), en la qual han participat aproximadament 4.000 empreses catalanes, indica que el nombre d’empreses amb 10 o més assalariats que disposen d’intranet i extranet ha augmentat un 17% i un 70%, respectivament.
La mateixa enquesta assenyala que el 49% de les empreses catalanes realitzen gestions electròniques completes amb l’Administració pública a través d’internet, –dos punts per sobre de la mitjana europea–.
Aquestes són algunes de les principals conclusions de l’enquesta, que han estat presentades avui pel secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch; el gerent d’ACC1Ó, Carles Gómara; i el director general de la Societat de la Informació, Josuè Sallent, a la sala d’actes del Departament de Governació i Administracions Públiques, a Barcelona.
EMPRESES DE 10 O MÉS ASSALARIATS Catalunya
2008-2009 Increment respecte de 2007-2008 UE-15
2009 Unitats
USOS TIC
Personal que utilitza ordinadors almenys una vegada a la setmana 55% +6% 54% % personal
Personal que utilitza ordinadors connectats a Internet almenys una vegada a la setmana 45% +7% 43% % personal
Empreses amb teletreballadors* 21% +11% - % empreses
INTERACCIÓ AMB L’ADM. PÚBLICA
Empreses que utilitzen Internet per interaccionar amb l’Administració per realitzar gestions electròniques completes 49% +7% 47% % empreses amb Internet
Empreses que utilitzen Internet per interaccionar amb l’Administració per presentar una proposta comercial a licitació pública 9% +50% 12% % empreses amb Internet
Font Catalunya: Idescat i FOBSIC a partir de l’INE
Font UE-15: Eurostat
(*) Empleat que, de manera regular, treballa fora dels locals de l'empresa -almenys mitja jornada setmanal- i que utilitza xarxes telemàtiques per connectar-se amb els sistemes TIC de l'empresa.
EMPRESES DE 10 O MÉS ASSALARIATS Catalunya
2008-2009 Increment respecte de 2007-2008 UE-15
2009 Unitats
EQUIPAMENT TIC
Empreses amb ordinador 99% +1% 97% % empreses
Empreses amb xarxa d’àrea local (LAN) 87% +2% 76% % empreses
Empreses amb xarxa d’àrea local sense fils (LAN sense fils) 35% +9% 32% % empreses
Empreses amb intranet 27% +17% 30% % empreses
Empreses amb extranet 17% +70% 19% % empreses
Empreses amb Internet 98% +2% 95% % empreses
TIPUS DE CONNEXIÓ A INTERNET
Empreses amb connexió a Internet mitjançant banda ampla 99% = 92% % empreses amb Internet
Empreses amb connexió a Internet mitjançant telèfon mòbil 40% +18% 30% % empreses amb Internet
Font Catalunya: Idescat i FOBSIC a partir de l’INE
Font UE-15: Eurostat
EMPRESES DE MENYS DE 10 ASSALARIATS Catalunya
2008-2009 Increment respecte de 2007-2008 Unitats
USOS TIC
Personal que utilitza ordinadors almenys una vegada a la setmana 62% +7% % personal
Personal que utilitza ordinadors connectats a Internet almenys una vegada a la setmana 53% +6% % personal
EQUIPAMENT TIC
Empreses amb ordinador 72% +7% % empreses
Empreses amb Internet 63% +11% % empreses
Empreses amb correu electrònic 60% +15% % empreses
TIPUS DE CONNEXIÓ A INTERNET
Empreses amb connexió a Internet mitjançant banda ampla 96% +4% % empreses amb Internet
Empreses amb connexió a Internet mitjançant telèfon mòbil 22% = % empreses amb Internet
Departament/s Telecomunicacions i Societat de la Informació
La darrera enquesta sobre l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a les empreses (TIC-Empreses 2008-2009) de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i de la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC), en la qual han participat aproximadament 4.000 empreses catalanes, indica que el nombre d’empreses amb 10 o més assalariats que disposen d’intranet i extranet ha augmentat un 17% i un 70%, respectivament.
La mateixa enquesta assenyala que el 49% de les empreses catalanes realitzen gestions electròniques completes amb l’Administració pública a través d’internet, –dos punts per sobre de la mitjana europea–.
Aquestes són algunes de les principals conclusions de l’enquesta, que han estat presentades avui pel secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch; el gerent d’ACC1Ó, Carles Gómara; i el director general de la Societat de la Informació, Josuè Sallent, a la sala d’actes del Departament de Governació i Administracions Públiques, a Barcelona.
EMPRESES DE 10 O MÉS ASSALARIATS Catalunya
2008-2009 Increment respecte de 2007-2008 UE-15
2009 Unitats
USOS TIC
Personal que utilitza ordinadors almenys una vegada a la setmana 55% +6% 54% % personal
Personal que utilitza ordinadors connectats a Internet almenys una vegada a la setmana 45% +7% 43% % personal
Empreses amb teletreballadors* 21% +11% - % empreses
INTERACCIÓ AMB L’ADM. PÚBLICA
Empreses que utilitzen Internet per interaccionar amb l’Administració per realitzar gestions electròniques completes 49% +7% 47% % empreses amb Internet
Empreses que utilitzen Internet per interaccionar amb l’Administració per presentar una proposta comercial a licitació pública 9% +50% 12% % empreses amb Internet
Font Catalunya: Idescat i FOBSIC a partir de l’INE
Font UE-15: Eurostat
(*) Empleat que, de manera regular, treballa fora dels locals de l'empresa -almenys mitja jornada setmanal- i que utilitza xarxes telemàtiques per connectar-se amb els sistemes TIC de l'empresa.
EMPRESES DE 10 O MÉS ASSALARIATS Catalunya
2008-2009 Increment respecte de 2007-2008 UE-15
2009 Unitats
EQUIPAMENT TIC
Empreses amb ordinador 99% +1% 97% % empreses
Empreses amb xarxa d’àrea local (LAN) 87% +2% 76% % empreses
Empreses amb xarxa d’àrea local sense fils (LAN sense fils) 35% +9% 32% % empreses
Empreses amb intranet 27% +17% 30% % empreses
Empreses amb extranet 17% +70% 19% % empreses
Empreses amb Internet 98% +2% 95% % empreses
TIPUS DE CONNEXIÓ A INTERNET
Empreses amb connexió a Internet mitjançant banda ampla 99% = 92% % empreses amb Internet
Empreses amb connexió a Internet mitjançant telèfon mòbil 40% +18% 30% % empreses amb Internet
Font Catalunya: Idescat i FOBSIC a partir de l’INE
Font UE-15: Eurostat
EMPRESES DE MENYS DE 10 ASSALARIATS Catalunya
2008-2009 Increment respecte de 2007-2008 Unitats
USOS TIC
Personal que utilitza ordinadors almenys una vegada a la setmana 62% +7% % personal
Personal que utilitza ordinadors connectats a Internet almenys una vegada a la setmana 53% +6% % personal
EQUIPAMENT TIC
Empreses amb ordinador 72% +7% % empreses
Empreses amb Internet 63% +11% % empreses
Empreses amb correu electrònic 60% +15% % empreses
TIPUS DE CONNEXIÓ A INTERNET
Empreses amb connexió a Internet mitjançant banda ampla 96% +4% % empreses amb Internet
Empreses amb connexió a Internet mitjançant telèfon mòbil 22% = % empreses amb Internet
Departament/s Telecomunicacions i Societat de la Informació
dilluns, 15 de febrer del 2010
L’atur entre els joves s’apropa al 30 per cent a Catalunya
El 2009 ha estat el tercer any consecutiu d’augment de la desocupació i, segons les dades del darrer informe de l’Enquesta de Població Activa (EPA), als Països Catalans la taxa d’atur dels joves menors de vint-i-cinc anys, s’ enfila per sobre del 35 per cent. Al Principat, la xifra d’aturats menors de 25 anys ronda el 30 per cent.
Mentre que a les Illes Balears, una economia turística d’alta temporalitat, la xifra d’atur s’ha disparat, a Catalunya i el País Valencià, la desocupació s’ha reduït lleugerament i s’ha tornat a xifres similars a les de mig any enrere. Alguns experts auguren pels propers trimestres una evolució estadística de dents de serra amb augments i caigudes continuades.
Cal destacar que davant la situació de crisi, la Generalitat, a través de la Secretaria de Joventut i el Departament de Treball, va impulsar el setembre de 2009, l’Acord de Mesures per a l’Ocupació Juvenil a Catalunya, el primer a tot l’Estat que treballa específicament en l’ocupació juvenil. El document, signat també pels principals sindicats i la patronal, recull, entre d’altres aspectes, un seguit de mesures i actuacions concretes, acompanyades de calendari, pressupost i indicadors d’avaluació, per facilitar la inserció laboral de la gent jove i millorar les seves condicions de feina. L’Acord se centra especialment en els aspectes relacionats amb la formació i la orientació laborals, considerats elements clau per resoldre els problemes de desocupació juvenil.
FONT: GENCAT.CAT
divendres, 26 de juny del 2009
Pla de Dinamització societat de la informació del Berguedà i xerrada Vicent Partal
Aprofitant la presentació del Pla de dinamització de la societat de la informació al Berguedà,va prendre paraula el President del consell Comarcal,Sergi Roca, del representant de Localred i per cloure el director de Vilaweb, el valencià, Vicent Partal,a la Biblioteca Ramon Vinyes de Berga, dirigint preguntes a interlocutors sobre mancances de fibra òptica,dèficits telefònics, etc, que podeu recordar en els videos següents:
divendres, 5 de juny del 2009
Agenda Patum 2009
Podeu consultar l´agenda a l´Ajuntament de Berga, amb tots els actes, a les següents direccions:
http://www.ajberga.cat/
http://lapatum.cat/
http://patums.blogspot.com
Per places a patum amb mobilitat reduïda:
http://pladinclusioberga.blogspot.com/2009/05/patum-accessible.html
Hi hauran 9000 fuets per Patum:
http://www.dbergueda.cat/noticies/noticia.xsp?id=6067
I per fer-hi turisme:
http://www.turismeberga.cat/website/index.asp?idioma=catala
http://www.berguedaturisme.com/
http://www.ajberga.cat/
http://lapatum.cat/
http://patums.blogspot.com
Per places a patum amb mobilitat reduïda:
http://pladinclusioberga.blogspot.com/2009/05/patum-accessible.html
Hi hauran 9000 fuets per Patum:
http://www.dbergueda.cat/noticies/noticia.xsp?id=6067
I per fer-hi turisme:
http://www.turismeberga.cat/website/index.asp?idioma=catala
http://www.berguedaturisme.com/
dimecres, 29 d’abril del 2009
Vídeos Xerrada "idees amb èxit" amb Salvador Vinyes i Jaume Capdevila(KAP)
En el marc de jornades de formació per encara el futur dels joves, es varen fer jornades informatives, com la d´"Idees amb èxit", amb el suport del Consell Coamrcal i el CFI, on exposaven exemple de dos Berguedans, el dissenyador Salvador Vinyes(conegut popularment pel simbol de la patum) i el dibuixant Jaume Capdevila (KAP), ninotaire de la Vanguardia i Mundo Deportivo, blocaire i impulsor del web negre, entre d´altres, que podeu seguir en els següents vídeos de la xerrada i posterior col.loqui:
dimarts, 14 d’abril del 2009
Departament de Treball fomenta que les empreses contractin un agent per a la igualtat o elaborin un pla d’igualtat
El Departament de Treball fomenta que les empreses contractin un agent per a la igualtat o elaborin un pla d’igualtat
Arxius
declaració Sara Berbel
• Les ajudes atorgades l’any 2008 han permès la contractació de 24 agents i l’elaboració de 73 plans • En la nova ordre es destinaran 1.470.000 d’euros
El Departament de Treball destinarà enguany 1.470.000 euros a donar suport a les empreses que contractin un agent per a la igualtat o que elaborin un pla d’igualtat. Així, el Govern vol ajudar a aquelles empreses que adoptin mesures per fomentar la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, i que millorin els índexs de la paritat en tots els estaments jeràrquics de la seva organització. El Govern continua així ampliant de manera significativa la inversió i els ajuts que es destinen al foment de la igualtat en l’àmbit laboral.
La mesura adoptada pel Govern el passat dimarts és la convocatòria de subvencions perquè les empreses elaborin el seu Pla d’igualtat o contractin un agent per a la igualtat.
Durant el 2008, un total de 24 empreses han rebut el suport per crear la figura d’agent per a la igualtat i 73 empreses per elaborar un pla d’igualtat. Des de que es va posar en marxa aquesta iniciativa l’any 2005 s’han contractat 55 agents d’igualtat i s’han elaborat 160 plans d’igualtat.
Amb l’objectiu d’ajudar a les empreses a introduir la figura de l’agent per a la igualtat o a elaborar un Pla d’Igualtat adreçat als seus treballadors i treballadores, el Departament de Treball va posar en marxa aquesta ordre de forma pionera l’any 2005. D’aquesta manera es va avançar a la Llei orgànica per a la Igualtat efectiva de dones i homes, que es va aprovar el mes de març de 2007, la qual obliga a les empreses de més de 250 persones a negociar amb els representants dels treballadors i treballadores l’elaboració d’un pla d’igualtat.
Aquesta iniciativa consta de dos programes:
- Pla d’Igualtat a l’empresa de 30 o més persones treballadores
Es concediran ajuts que poden arribar fins a 10.000 euros, degudament pressupostats i justificats, per a l’elaboració d’un pla d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones dins de l’empresa, sigui per personal capacitat de la pròpia empresa o sigui mitjançant l’encàrrec a una entitat especialitzada. Les empreses podran elaborar plans d’igualtat que permetin fer una anàlisi de la situació actual de l’empresa i establir possibles alternatives per millorar en l’àmbit de la igualtat d’oportunitats. Es poden acollir a aquestes ajudes les empreses privades, públiques i entitats autònomes públiques que tinguin 30 o més persones treballadores.
- Agent per a la igualtat d’oportunitats a empreses de 100 o més persones
treballadores
Es concediran ajuts que podran ser de 15.000 euros, com a màxim, si l’empresa ja té elaborat un pla d’igualtat, i de 20.000 euros, com a màxim, si encara l’ha d’elaborar. Les empreses podran incorporar en el seu personal l’agent per a la igualtat, a fi i efecte d’introduir la perspectiva de gènere en les diferents accions que es desenvolupin a l’empresa.
En el supòsit que l’empresa no disposi de pla d’igualtat, la durada aproximada de la feina de l’agent és de 2 anys, durant els quals haurà de realitzar funcions com l’elaboració d’una diagnosi interna de la pròpia unitat de treball per tal de conèixer en profunditat quines són les possibles situacions de desigualtat que s’hi produeixen. També haurà d’elaborar un Pla d’igualtat amb mesures concretes que es puguin desenvolupar dins l’empresa i que han d’incloure, entre d’altres actuacions relacionades amb els eixos la implementació del 50% de les mesures incloses en el pla d’actuació, i l’avaluació del grau d’assoliment de les actuacions realitzades i fer propostes de millora respecte dels objectius no assolits.
En el supòsit en què l’empresa ja disposi de pla d’igualtat, la durada aproximada de la feina de l’agent és d’1 any, durant el qual haurà de realitzar funcions com la implementació del 75% de les mesures o actuacions incloses
en el pla d’actuació; l’avaluació del grau d’assoliment de cadascuna de les
actuacions realitzades; i el seguiment del pla i realitzar propostes de millora
respecte dels objectius no assolits.
Amb aquesta convocatòria es dóna compliment a les mesures recollides a l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana per fomentar la igualtat d’oportunitats, lluitar contra la discriminació per motius de gènere i avançar en l’àmbit de la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
Documents relacionats
declaració Sara Berbel [MP3 - 1.04 MB]
FONT: GENCAT.CAT
Arxius
declaració Sara Berbel
• Les ajudes atorgades l’any 2008 han permès la contractació de 24 agents i l’elaboració de 73 plans • En la nova ordre es destinaran 1.470.000 d’euros
El Departament de Treball destinarà enguany 1.470.000 euros a donar suport a les empreses que contractin un agent per a la igualtat o que elaborin un pla d’igualtat. Així, el Govern vol ajudar a aquelles empreses que adoptin mesures per fomentar la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, i que millorin els índexs de la paritat en tots els estaments jeràrquics de la seva organització. El Govern continua així ampliant de manera significativa la inversió i els ajuts que es destinen al foment de la igualtat en l’àmbit laboral.
La mesura adoptada pel Govern el passat dimarts és la convocatòria de subvencions perquè les empreses elaborin el seu Pla d’igualtat o contractin un agent per a la igualtat.
Durant el 2008, un total de 24 empreses han rebut el suport per crear la figura d’agent per a la igualtat i 73 empreses per elaborar un pla d’igualtat. Des de que es va posar en marxa aquesta iniciativa l’any 2005 s’han contractat 55 agents d’igualtat i s’han elaborat 160 plans d’igualtat.
Amb l’objectiu d’ajudar a les empreses a introduir la figura de l’agent per a la igualtat o a elaborar un Pla d’Igualtat adreçat als seus treballadors i treballadores, el Departament de Treball va posar en marxa aquesta ordre de forma pionera l’any 2005. D’aquesta manera es va avançar a la Llei orgànica per a la Igualtat efectiva de dones i homes, que es va aprovar el mes de març de 2007, la qual obliga a les empreses de més de 250 persones a negociar amb els representants dels treballadors i treballadores l’elaboració d’un pla d’igualtat.
Aquesta iniciativa consta de dos programes:
- Pla d’Igualtat a l’empresa de 30 o més persones treballadores
Es concediran ajuts que poden arribar fins a 10.000 euros, degudament pressupostats i justificats, per a l’elaboració d’un pla d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones dins de l’empresa, sigui per personal capacitat de la pròpia empresa o sigui mitjançant l’encàrrec a una entitat especialitzada. Les empreses podran elaborar plans d’igualtat que permetin fer una anàlisi de la situació actual de l’empresa i establir possibles alternatives per millorar en l’àmbit de la igualtat d’oportunitats. Es poden acollir a aquestes ajudes les empreses privades, públiques i entitats autònomes públiques que tinguin 30 o més persones treballadores.
- Agent per a la igualtat d’oportunitats a empreses de 100 o més persones
treballadores
Es concediran ajuts que podran ser de 15.000 euros, com a màxim, si l’empresa ja té elaborat un pla d’igualtat, i de 20.000 euros, com a màxim, si encara l’ha d’elaborar. Les empreses podran incorporar en el seu personal l’agent per a la igualtat, a fi i efecte d’introduir la perspectiva de gènere en les diferents accions que es desenvolupin a l’empresa.
En el supòsit que l’empresa no disposi de pla d’igualtat, la durada aproximada de la feina de l’agent és de 2 anys, durant els quals haurà de realitzar funcions com l’elaboració d’una diagnosi interna de la pròpia unitat de treball per tal de conèixer en profunditat quines són les possibles situacions de desigualtat que s’hi produeixen. També haurà d’elaborar un Pla d’igualtat amb mesures concretes que es puguin desenvolupar dins l’empresa i que han d’incloure, entre d’altres actuacions relacionades amb els eixos la implementació del 50% de les mesures incloses en el pla d’actuació, i l’avaluació del grau d’assoliment de les actuacions realitzades i fer propostes de millora respecte dels objectius no assolits.
En el supòsit en què l’empresa ja disposi de pla d’igualtat, la durada aproximada de la feina de l’agent és d’1 any, durant el qual haurà de realitzar funcions com la implementació del 75% de les mesures o actuacions incloses
en el pla d’actuació; l’avaluació del grau d’assoliment de cadascuna de les
actuacions realitzades; i el seguiment del pla i realitzar propostes de millora
respecte dels objectius no assolits.
Amb aquesta convocatòria es dóna compliment a les mesures recollides a l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana per fomentar la igualtat d’oportunitats, lluitar contra la discriminació per motius de gènere i avançar en l’àmbit de la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
Documents relacionats
declaració Sara Berbel [MP3 - 1.04 MB]
FONT: GENCAT.CAT
dilluns, 23 de març del 2009
Els reptes socioeconòomics, a partir de conclusions del Pla d´inclusió social de Berga
El passat divendres va haver-hi jornades per presentar i treballar a partir del Pla d´inclusió social de Berga, amb interessants conclusions, extrapolables al conjunt del Berguedà, que emmarca situació socioeconòmica de la comarca. A continuació en vídeo per part dels coordinadors:
dijous, 5 de març del 2009
Com controlar els moviments irregualrs de capitals de la banca: la moneda telemàtica
A continuació teniu un vídeo ,amb conversa amb Joan Parés, del Centre d´Estudis Joan Bardina que era un pedagog republicà, però aquesta entitat estudia el pensament d´Agustí Chalaux, qui per casuistica va estrenyer coneixença amb directiu del banc francès PARIBAS, descobrint informe secret per controlar els milions ara d´euros de moviments irregulars de capitals que mouen la banca sense control , i que sovint serveixen epr finançar el narcotràfic, el tràfic d´armes, de persones, d´animals,etc. i que tot plegat es podria controlar fent desapareixer paper moneda i usant la moneda telemàtica, tot un debat de fons, que donaria un gir al model socioeconòmic mundial, condensat en aquesta entrevista:
dimecres, 4 de març del 2009
La BERGUEDASFERA incorpora autors Canals de vídeo del Berguedà
Els autors dels cada cop més coneguts Canals del vídeo a internet, pel seu llenguatge visual en format vídeo, reflexen també la nostra realitat Berguedana propera i d´arreu dins l´internet 2.0, a través de plataformes de vídeo diverses, essent la més popular Youtube.
Al Berguedà ja disposa de 26 usuaris individuals i 7 de corporatius diversos, i la Berguedasfera els engloba en aquells usuaris amb algun vídeo propi actiu al seu Canal de vídeo. Coneix-los i/o envia un missatge a berguedasfera@gmail.com per adherir-hi el vostre Canal de vídeo individual o col.lectiu.
CANAL DE VÍDEO INDIVIDUAL ( PLATAFORMA) I AUTOR ( 26 AUTORS) :
CANAL DE VÍDEO INDIVIDUAL ( PLATAFORMA) I AUTOR ( 26 AUTORS) :
dijous, 26 de febrer del 2009
PIRELLI Manresa vol acomiadar a 470 trebalaldors/es i deixar de fer pneumàtics
Així ho recull la premsa d´aquesta deslocalització encoberta que pretén minimitzar amb noves promeses incertes de reconversió a altres sectors d´energia renovable mentre el que és cert que 470 llocs de treball aniran al carrer a fi d´any(UN 90% DELS QUE QUEDEN), amb les mateixes condicions del acord de l´expedient de regulació (55 dies per any treballat), desapareixent la fabricació de pneumàtics, amb més de 75 anys d´història a Manresa, i aquí cla repartir responsabilitats a la globalització que no entén de responsabilitat social corporativa i deslocalitza com és el cas, la classe política sigui direigents estatals, nacionals i locals en generar espectatives no realistes, que es saldaran en salvar amb prou feines la marca amb tasques residuals a les presents i que obre una etapa al Bages i a la Catalunya central de desertitxzació que afectarà de retruc a altres sectors que en depenien com a motor econòmic desapareixen l´economia d´escala que generava, i afectarà al consum al comerç inevitablement. Cal esperar que les promeses dels 4 milions de la Generalitat per l automoció per a formar a afectats epr Expedients de regulació, i donar alternatives reals d´ocupació a través de la formació en altres sectors i tinguin una materialització ràpida i efectiva, també a la Catalunya central, per treballadors/es de Pirelli i d´altres empreses que estan eliminant llocs de treball a marxes forçades , sovint aprofitant-se de les circumstàncies globals per fer ajustaments innecesaris, en empreses que generaven beneficis en registres mercantils .
Notícies a la premsa sobre Pirelli:
- AVUI.CAT
- ACN.CAT
- YAHOO
- TV3.CAT
- COMRÀDIO
dijous, 25 de desembre del 2008
Preacord entre Pirelli Manresa i el comitè per 257 acomiadaments a lé spera de les votacions dels treballadors/es
S´ha arribat a un acord entre comitè d´empresa després e llargues reunions. El preacord el podeu consultar literalment i llegir-lo, a espera de l´assemblea de treballadors aquí a web CGT PIRELLI MANRESA.
Novetats, més especificació pels prejubilables, i que es redueix de 280 a 257 afectats/des(ja que alguns van marxar voluntariament abans), i que usa criteri de voluntariettA(bàsicament gent amb edat prejubilable de més de 57 se´ls hi facilita, en principi), però resta fins completar els 257, afecta directament a treballadors que d´acceptar-se es veurien acomiadats. No hi ha cap garantia de pla industrial, pla d´inversions i ajuntament de Manresa no parla sobre sense garanties de futur, si acceptarà una requalificació perquè li paguem les indemnitzacions, que si que acceptava el juny de l´any passat.
Peruè tingueu major informació i opinió i debat, se´n fan ressó del preacord a l´espera de la votació a:
- ACN
- AVUI
- REGIO7 (consultar edició paper)
dijous, 9 d’octubre del 2008
Rodolfo Marín,comitè TYCO ELECTRONICS AMP,fa balabnç manifestació i narra actualitat empresa
Després de la manifestació per la deslocalització de la planta de Berga que deixarà al carrer 121 treballadors/es i aguditzarà la desertització del Berguedà, en Rodolfo Marín, del comitè de l´empresa de la Valldan, fa balanç i narra actualitat empresa:
Manifestació treballadors/es TYCO ELECTRONICS AMP a Berga i lectura manifest
A continuació teniu el moment de la manifestació a l´arribada a la Plaça Sant Pere de Berga, on s´ha fet lectura del Manifest per part dels treballadors/es, que teniu a continuació davant el tancament i venda del terreny de la planta de Berga amb els 121 treballadors/es que hi té per una deslocalització i la reducció de plantilla de diferents centres a Catalunya i a nivell mundial:
divendres, 26 de setembre del 2008
El Berguedà mima els bolets
- Fins a mitjans de novembreEl Berguedà mima el boletLes intenses precipitacions de la primavera i les pluges recents dels darrers dies n’auguren una bona temporada i és per això que al Berguedà ja fa dies que es freguen les mans. El bolet recupera tota la seva esplendor amb l’arribada de la tardor i es revela com un dels protagonistes de la cuina del moment.
Plegar-los, tastar-los i, en definitiva, gaudir-los en una de les terres de bolets per excel·lència és tot el què ofereix –que no és poc- les jornades La Cuina del Bolet, protagonitzades per diferents restaurants de la comarca fins a mitjans de novembre.
23 restaurants de la comarca -Berga, Casserres, Gósol, Bagà,Saldes, Vilada...- s'han adherit a una nova edició de la Cuina del Bolet i fins a mitjans de novembre ofereixen menús especials dedicats als fongs. De propostes n'hi ha per a tots els gustos i per a totes les butxaques, amb àpats que ballen entre els 23 euros del restaurant de l'Hostal Sant Cristòfol de Santa Maria de Merlès, i els 64,20 euros del conegut restaurant Sala de Berga.
La principal novetat d'enguany són els esmorzars de forquilla que nou d'aquests establiments posaran a disposició dels boletaires que s'acostin al Berguedà a omplir les cistelles. Tota la informació la podeu trobar aquí.
dilluns, 22 de setembre del 2008
Les cambres de comerç de Berga, Solsona i Girona reivindiquen la millora de l'eix prepirinenc
Han unit esforços per elaborar un informe i fer-lo arribar a la Generalitat perquè inverteixi en aquesta carretera
22/09/2008 23:56
Representants, presidents i delegats de les cambres de comerç de Girona, Berga i Solsona s’han reunit a Berga per tractar de forma conjunta la necessitat d’unir esforços en la reivindicació de la millora de l’eix prepirinenc que uneix Portbou i Alfarràs, i que passa entre d’altres comarques pel Ripollès, el Berguedà i el Solsonès.
És la carretera que va de Ripoll a Solsona passant per Berga, la C-26.
La trobada d’avui ha servit per fixar objectius a curt termini com ara la redacció d’un informe que posi de manifest la importància d’aquest eix i la situació actual d’aquesta via. Una carretera que necessita una important intervenció per millorar les comunicacions en aquesta zona.
En principi ha de continuar sent una carretera amb un carril per banda, però, segons ha dit Curcoll, amb la possibilitat que en un futur, si convé, es pugui desdoblar. De moment, el trànsit no ho justifica però a la llarga, si s’hi fan millores pot arribar a assumir una quantitat important de vehicles, ja que beneficiaria molt les comunicacions per exemple entre Solsona i Ripoll, o sense més lluny entre Solsona i Berga, que són ciutats veïnes i que tenen menys relació de la que voldrien, segons ha ha dit Miquel Montaner, delegat de la Cambra de Comerç de Lleida a Solsona.
La millora de les infraestructures viàries és, pels delegats de les cambres, una de les claus per reactivar l’economia d’aquestes comarques. Tenir bones comunicacions per carretera és bàsic perquè les empreses optin per instal·lar-se a la zona, i per motivar el turisme. Són arguments que defensen la necessitat i la urgència de desencallar les obres d’adequació d’aquest eix prepirinenc, que transcorre en paral·lel al Pirineu des de Portbou a Alcarràs i que en aquest moment hi ha trams més avançats que altres a l’hora de fer-hi millores. Els trams prioritaris, segons les cambres de comerç de Berga, Solsona i Girona, són els de Ripoll-Berga i Berga-Solsona, malgrat defensen la millora de tot l’eix viari. És el que reflectiran a l’informe que es farà arribar a la Generalitat. A més, les cambres volen que aquesta iniciativa obtingui el suport de les 13 cambres catalanes i per això es portarà la proposta al ple del consell de cambres del proper 17 d’octubre. En aquesta trobada hi ha prevista la presència del conseller del departament de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, on s’aprofitarà per fer-li arribar la documentació recopilada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
