dimecres, 9 d’abril del 2008

Infraestructures de radiocomunicació:S'ha signat un Pla per definir àrees òptimes i controlar els requisits de les torres radioelèctriques al Berguedà


S'ha signat un Pla per definir àrees òptimes i controlar els requisits de les torres radioelèctriques

Administració i operadors de telefonia mòbil han signat el Pla d'ordenació ambiental d'infraestructures de radiocomunicació (POAIR), incloent-hi les actuacions que s'han estudiat per a les 10 primeres comarques: el Bages, el Baix Empordà, el Berguedà, el Gironès, la Cerdanya, la Garrotxa, l'Osona, el Pla de l'Estany, el Ripollès i el Solsonès.

El POAIR, a partir d'un cens d'aquestes torres de comunicacions electròniques, ordena i identifica quines compleixen determinats requisits radioelèctrics i d'impacte paisatgístic i es defineixen unes àrees òptimes per als emplaçaments de les torres de telecomunicacions.

L'objectiu és facilitar que els operadors que vulguin oferir un nou servei a la zona puguin tenir la possibilitat de compartir una torre ja existent o, si això no és viable, construir-ne una de nova a les immediacions. D'aquesta manera es vol evitar la dispersió de torres i simplificar els tràmits que calen per construir-les.

Els signants del Pla han estat els departaments de Governació i Administracions Públiques, Política Territorial i Obres Públiques i Medi Ambient i Habitatge, el consorci Localret, Abertis i les operadores de telefonia mòbil Telefónica, Orange i Vodafone.


Curs per autònoms al Telecoloni@, a partir del 30 d´abril

Benvolguts,

Ens plau informar-vos que a través de FSETRADE de Comissions Obreres estem preparant un curs de full de càlcul destinat a treballadors autònoms. El curs es farà en horari de vespre per poder compaginar amb les persones interessades i començarà el proper 30 d'abril. Les persones interessades es poden dirigir al TeleColòni@ de Cal Pons o al telèfon 938380659 els dimarts, dijous i dissabtes de 10 a 2 o els dimecres i divendres de 4 a 7.


Salutacions

--
TeleColònia - Servei d'Assessorament a Emprenedors
Consorci del Parc Fluvial del Llobregat
Pl. Sant Josep s/n - Colònia Pons
08692 - Puig-reig
tel.- 93 838 06 59

dijous, 6 de març del 2008

Opinió:Telefónica ens prèn el pèl al Berguedà. Diem-els-hi el que en pensem


Ja fa uns dies es va produir , en concret l´11 de febrer passat un tall d un cable de fibra òptica, que va deixar sense telèfon, fax, ADSL, etc. a 12000 usuaris al Berguedà, i també d´altres a la cerdanya i l´Alt Urgell. Aquest fet, per la seva gravetat en cas de produir-se, per exemple emergències, i afectar la quotidianeitat d usuaris i empreses, va tenir un punt nou de decepció després de la visita a l´Espunyola, de Joaquim Faura, director General de Telefónica a Catalunya.
Ja des de la Berguedàsfera, dins l´espai de debat XARXA BERGUEDÀ, posar a debat a través de l´iniciat Observatori Social de les TIC al Berguedà, per denunciar i reclamar les millores necessàries de present i futur que li calen a la comarca, entre d´altres.
Precisament un dels blocaires membres, en Xavier Gual, ens ha detallat les afirmacions de Kim Faura, i les afirmacions sucoses que va realitzar.
En la xerrada/col.loqui, el passat dijous al Restaurant Cal Majoral de l'Espunyola sobre el tema "Renovar la Visió d'Internet a les empreses" i promoció de serveis de la multinacional, com no. Va desembocar queixes generalitzades de l´empresariat comarcal, com les deficiències de cobertura fora dels nuclis urbans i similars i sobre totes les altres deficiències de connexió respecte dels serveis que rebem, com municipis sencers , Sant Jaume de Frontanyà que no tenen cobertura de mòbil, afirmant que si els ajuntaments volien, i els alcaldes accepten posar antenes al seu municipi es poden resoldre la majoria de les zones "fosques", amb antenes de baix impacte visual. Va recordar que Telefónica es una empresa privada i que s'han de regir en criteris de rentabilitat.
A més, que a Catalunya estem al capdavant en quan a nombre de conexions ADSL per habitant (comparable a països com la meva estimada Finlàndia) però que el tràfic de informació per aquestes conexions és de les més baixes dels països desenvolupats. És dir, tenim les eines tècniques -segons ell- però no les fem servir suficient, i és clar, els preus i la velocitat no són precisament les de Finlàndia. Més greu, quanafirmà que tenen apunt connexions per particulars de 25 MB i de molt més per empreses però que no les poden llençar al mercat ja que està regulat pel "Gobierno de Madrid" i no els hi permeten comercialitzar-ho fins que els seus competidors tinguin el mateix producte disponible.
El blocaire Xavi Gual, va esmentar la iniciativa de la Berguedàsfera, i l´Observatori de les TIC al Berguedà, i com no, va dir que estava a la nostra disposició per si calia resoldre algun problema tècnic (algú que estigui en algun lloc de connexió difícil o impossible) o qualsevol altre. No es pot obviar que Telefónica de Espanya factura a Catalunya més de 3.000 milions d'euros al any. Molt més del que facturen a Argentina i Xile junts, d´un total de 9.000 milions que ha assolit. Vist els resultats des de comarques prepirinenques com la nostra, fets com els produïts, amb una minsa part d´aquests beneficis es garantiria allò que no és garanteix, l´accés universal, perdut després de privatitzar-se. Amb les aportacions i queixes d´usuaris de la gent, es vehicularà directament a kim Faura, enviant correu electrònic a la Berguedàsfera. Els usuaris, tenim molt a dir-hi, ja que el pitjor és la resignació amb els dèficits que patim acumulats.
Els telèfons track rurals dels incendis encara no estan alguns substituits, altes no tramitades, zones fosques, hospital comarcal incomunicat inclús, i reacció només quan se´l truca del màxim responsable de telecomunicacions de la Generalitat, Jordi Bosch i ni tan sols informar prèviament a autoritats locals i comarcals, del tall general. Si això hagués succeït a l´àrea metropolitana, de ben segur que no ocuparia encara el càrrec que té, si la multinacional tingués un mínim de dignitat. I encara va afirmar quedant-se ample i dient que qui no té ADSL, és perquè no vol, ja que amb 4000 euros, es pot tenir via satèlit. Indignant. Aquest es l´equilibri territorial que ens garanteix Telefónica? El millor, és que per casuistica no va passar cap desgràcia. Però, i a la propera?

Moisès Rial
llibertats@gmail.com

dilluns, 18 de febrer del 2008

El Govern Català crea el programa PROFIT per millorar la qualitat en el servei de la restauració

. El programa, coordinat per la Secretaria de Comerç i Turisme del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, compta amb la participació dels Departaments de Vicepresidència i d'Acció Social i Ciutadania

. El Programa per a la Restauració Orientat a la Formació Integral dels Treballadors (PROFIT) pretén potenciar la formació i reciclatge dels professionals de la restauració i garantir un coneixement suficient del català per poder atendre el client en aquesta llengua

. Al llarg del 2008 es faran un total de 200 cursos de 20 hores lectives cadascun que beneficiaran un total de 2.500 cambrers i cambreres a Catalunya

Els Departaments d’Innovació, Universitats i Empresa, de Vicepresidència i d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat han presentat avui el programa PROFIT de millora de la qualitat en el servei de la restauració. El Programa per a la Restauració Orientat a la Formació Integral dels Treballadors (PROFIT), coordinat per la Secretaria de Comerç i Turisme, està orientat a la formació i reciclatge de personal en el sector de la restauració per atendre i satisfer millor les necessitats de la clientela.
El programa respon a la necessitat de comptar amb personal ben preparat que prestigiï l’ofici del servei de sala i a la voluntat de pal·liar una percepció cada cop més estesa entre la ciutadania del país pel que fa al declivi evident de l’ús de la llengua catalana en el sector de la restauració. Els coneixements bàsics del personal com les tècniques de servei i el desenvolupament normal del professional en el seu entorn, així com el coneixement del català en les situacions habituals, quotidianes i formals del sector són essencials per a millorar la realitat professional del servei.
En aquest sentit, la disponibilitat temporal dels treballadors professionals dels sector de la restauració i les seves peculiaritats així com l’augment cada vegada més representatiu del col·lectiu de treballadors immigrants vinculats al sector, fa necessària l’aplicació de fórmules senzilles i directes d’aprenentatge del servei i del català.
Actualment, 37.000 de les 90.000 persones que treballen al sector de la restauració, un 41% del total, procedeixen de la nova immigració.
Contingut del programa PROFIT
El Programa per a la Restauració Orientat a la Formació Integral dels Treballadors (PROFIT) es planteja com un curs de formació contínua amb l’objectiu d’aconseguir una participació i assistència màxima de l’alumnat i una implicació en la practicitat i aplicabilitat dels coneixements total. El curs s’impartirà al mateix lloc de treball si sis treballadors d’una mateixa empresa ho sol·liciten.
La finalitat del curs és formar el personal en conceptes d’atenció al client i qualitat en el servei facilitant els recursos lingüístics més bàsics perquè pugui comunicar-se mínimament en llengua catalana en la seva activitat professional.
El destinatari del programa és el personal sense formació específica en atenció al cient i servei d’hostaleria i amb pocs coneixements de català.
Característiques del curs
El curs consta de 20 hores lectives, 10 de les quals dedicades a qualitat de servei i atenció al client i les altres 10 a vocabulari i recursos lingüístics. Les sessions es distribuiran en una primera part de vocabulari, construccions lingüístiques bàsiques i teoria professional; i una segona part amb dinàmiques de grup i simulacions de servei.
Un cop superat el curs, l’alumnat haurà incorporat les següents habilitats:
· Tècniques de muntatge i preparació del servei bàsic en hostaleria
· Tècniques de servei bàsic en hostaleria
· Habilitats comunicatives: saludar els clients en català i entendre les seves demandes bàsiques així com les seves reclamacions i queixes més habituals
· Dominar els continguts de la carta o del menú diari
El nombre d’alumnes per curs no superarà en cap cas les 20 persones i el mínim establert serà de 10, tret del cas que 6 treballadors d’una mateixa empresa sol·licitin fer el curs. La superació del curs donarà dret a la certificació de les competències assolides per part de la Secretaria de Comerç i Turisme.
Calendari previst
Durant el mes de març es realitzaran 10 proves pilot a tot el territori (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Manresa, Tortosa, Sabadell, Lloret de Mar, Castelldefels, Caldes de Montbui) i a partir del mes de maig s’iniciarà el desenvolupament definitiu del programa. Al llarg del 2008 es preveu realitzar 200 edicions del curs que beneficiaran aproximadament a uns 2.500 cambrers i cambreres.
Dades del sector a Catalunya
· A Catalunya existeixen aproximadament 20.000 establiments de restauració.
· El 98% de les empreses del sector compten amb presència de persones treballadores immigrants.
· Això representa que 37.000 de les 90.000 persones que treballen al sector, un 41% del total, procedeixen de la nova immigració.
· En el 58% de les empreses les persones treballadores immigrants són el 50% o més de la plantilla total. La tendència de futur dibuixa un escenari en un breu espai de temps on la presència de treballadors immigrants superarà el 75% de la composició de la plantilla.
Valoració dels empresaris
· El 98% dels empresaris de la restauració creuen necessària la formació específica en el lloc de treball per a les persones treballadores immigrants.
· La necessitat de coneixements en tècniques hostaleres i llengua catalana és considerada prioritària per més del 53% de l’empresariat.
· El 84% de l’empresariat del sector considera imprescindible (l’11,2% ho considera important) que el personal treballador tingui coneixements de llengua catalana.
Valoració dels treballadors
· El 60,8% dels treballadors i treballadores immigrants de la restauració considera imprescindible la necessitat de tenir coneixements de llengua catalana (17,6% ho considera important).
(Font: Estudi comparatiu de les diferents necessitats formatives dels treballadors immigrants del sector de l’hostaleria. Gremi de Restauració de Barcelona. Setembre 2007).

dimarts, 22 de gener del 2008

L'Ajuntament de Bagà ha donat els permisos d'obres per tal de dotar l'estació d'esquí de Coll de Pal

L'Ajuntament de Bagà ha donat els permisos d'obres per tal de dotar l'estació d'esquí de Coll de Pal de canons de neu artificial. Ferrocarrils de la Generalitat (propietària de la Molina) hi posarà 1,7 milions i mig milió més vindrà del pla Miner. Algunes valoracions de Coll de Pal: www.ciao.es/Coll_de_Pal_estacion_de_esqui_Barcelona__140896 , per saber que n'opinen els forans sobre l'estació d'esquí.

Font: Ràdio Berga

dilluns, 14 de gener del 2008